el fons és el que importa

Usualment, quan s'instal·lava un nou entorn gràfic, els fons d'escriptori que hi havia per defecte solien ser monocromàtics, d'algun color que calmi la vista (el blau n'és un gran exemple).

Evidentment, però, a un gran nombre d'usuaris els agrada donar un toc personal a l'ordinador amb el que habitualment treballen per tal de fer l'entorn més agradable (com si de la pròpia habitació es tractés). Per aquesta raó, normalment es posen imatges simpàtiques, fotografies de llocs visitats, de les nostres mascotes, de les nostres aficions, dels nostres ídols mediàtics... del que es consideri oportú, vaja!

Fa temps que coneixia l'existència del programa Xearth i tenia ganes de tastar-lo. Xearth és un programa dibuixa el globus terraqui, identificant algunes ciutats, al fons de pantalla de l'ordinador (del gestor de finestres X, encara que existeix una versió per a Windows) i gira el globus segons l'hora que és.
Com que fa poc em vaig dedicar a reinstal·lar tot el sistema de l'ordinador amb el que usualment treballo, em vaig engrescar per a provar-lo, però francament, em va decebre veure que era tan senzill i em vaig dedicar a buscar pel sistema de ports de FreeBSD si hi havia algun remake.

Cercant, cercant... em vaig trobar Xplanet el qual semblava més interessant. Les captures de pantalla indicaven que es podia generar la imatge des de diferents punts, a diferents planetes (o llunes), que tenia l'opció d'identificar diferents punts del planeta que es visualitzava i que es generaven en el mapa les zones de dia i de nit.

Sense dubtar-ho, me'l vaig instal·lar. Tot i que en un principi em funcionava bé, trobava a faltar la localització de les ciutats (cosa que Xearth ja feia), així que vaig haver de postejar al forum dels desenvolupadors per a que m'expliquéssin què havia de fer per a tenir les localitzacions d'alguns ciutats en pantalla.

Heus aquí les instruccions:

Crear ~/.xplanet/config amb el següent contingut
[default]
twilight=10
[earth]
marker_fontsize=9
marker_color=grey
marker_file=earth

Un cop està creat, invocar xplanet amb el paràmetre
-config ~/.xplanet/config

Tant senzill com això!

Heus aquí els resultats obtinguts (són captures del matí i de la tarda).

I vosaltres, què hi teniu al fons?

Les fonts clares i la xocolata espessa

Heus aquí un petit survey per a instal·lar fonts (TrueType -TTF- entre d'altres tipus) a sistems amb entorn X.org, en el meu cas X.org 6.9 sobre FreeBSD 6.2.

Tenint les noves fonts a /usr/local/lib/X11/fonts/myfonts, editeu /etc/xorg.conf per tal que quedi com:

Section "Files"
FontPath "/usr/X11R6/lib/X11/fonts/TTF/"
FontPath "/usr/local/lib/X11/fonts/myfonts/"
...
EndSection

Un cop editat i desat, executeu:

# cd /usr/local/lib/X11/fonts/myfonts
# /usr/X11R6/bin/mkfontscale
# /usr/X11R6/bin/mkfontdir

Finalment, per a que els usuaris puguin triar aquestes noves fonts des dels dialegs de selecció de fonts, només cal acabar la feina editant el fitxer /usr/X11R6/etc/fonts/local.conf i afegir el directori a la configuració de la següent forma:

<?xml version="1.0"?>
<!DOCTYPE fontconfig SYSTEM "/etc/fonts/fonts.dtd">

<fontconfig>
<dir>/usr/local/lib/X11/fonts/myfonts</dir>
</fontconfig>

Reinicieu les X, i voilà!

Podeu donar un cop d'ull a la font d'informació i baixar-vos alguns tipus de lletra.

SSH fs a FreeBSD 6.2

El paquet fusefs-sshfs permet muntar en un directori local l'accés a un directori en una màquina remota emprant el protocol SSH. Aquest paquet està format per una capa que és adjacent al kernel del sistema (mòdul fuse.ko) i una altra capa que fa de mitjançera entre el mòdul i la utilitat de muntatge.

Per a instal·lar aquest paquet tenim dues opcions (la primera requereix el codi font de la utilitat mount) que han de ser executades com a Charlie root:

• cd /usr/ports/systutils/fusefs-sshfs ; make install clean, o bé,
  
• pkg_install -r fusefs-sshfs

Per a inicialitzar el mòdul cada cop que s'iniciï la màquina cal establir fusefs_enable="YES" al /etc/rc.conf (comproveu que fuse.ko és a /boot/kernel). Per a estalviar-vos el reboot de la màquina feu kldload /boot/kernel/fuse.ko.

Un cop tenim el mòdul a memòria ja podem muntar directoris en màquines remotes. Per exemple aquesta comanda enllaçarà al nostre DIRECTORI_LOCAL el DIRECTORI_REMOT de la màquina "host" quan hi accedeix l'usuari "user":

mount_fusefs auto DIRECTORI_LOCAL sshfs user@host:DIRECTORI_REMOT

Si volem que els usuaris puguin emprar aquest procediment cal que la variable de sistema vfs.usermount valgui 1 (és a dir, executar sysctl vfs.usermount=1) i afegir-los al group operator.