sushi!

Seguint amb les crítiques gastronòmiques, gràcies nostres escapadetes a l'hora de dinar dels divendres, avui faré cinc cèntims del que ens vam trobar en un restaurant japonès (molt apropet de la parada de les Corts de la Línia 3 del metro).

Primer de tot, cal dir que anàvem a aquest restaurant amb la idea preconcebuda que ens trobaríem un molt bon restaurant japonès. Ja se sap, comentaris d'aquí, comentaris d'allà, haver-hi passat i veure l'entrada de fusta... Tot feia pensar que ens trobaríem en una victòria clara i podríem passar de fer catenaccio.

Arribant allà, el primer que ens va sobtar era el menú. Francament, no l'acabàvem d'entendre, i no perquè fós japonés, sinó perquè estava en castellà xifrat. Sigui com sigui, vam decidir entrar-hi (encara que recordo alguns comentaris d'anar a un restaurant andí que hi ha aprop).

L'interior del local era força fosc (no hi ha finestres dins). Si haguéssim entrat en cotxe allà dins, hauríem d'haver posat les curtes. El fil musical era el típic oriental, aquell que, o bé et recorda cançons d'aquí en un altre idioma, o bé cançons super-lentes cantades per noies i que et fan preguntar: quina mena d'OT tenen aquesta gent?

Passant a punts més gastronòmics, i potser a una mica de joc. La carta era força variada i també hi havia menú (de diferents preus). Majoritàriament vam triar menú, encara que un element del nostre grup es va voler desmarcar i va demanar de la carta (fideus i maki-sushi de salmó). Jo vaig demanar un menú de 9.6€ en el qual hi havia:

• un petit (però petit de debò!, recordeu el capítol del Dr Slump en el qual inventava una màquina per a reduir les coses -- petit! petit! --) platet d'entrants. És un plat que canvia diàriament, i ahir era uns 5 o 8 macarrons amb tonyina i pèsols amb una mena de salsa extranya,
  
• una amanida, amb tal quantitat de vinagre que es podria dissimular el gust de qualsevol element extrany que hi hagués, i
  
• un plat de sushi no moriawase (a.k.a. sushi variat). Espectacular, un dels millors sushis que dec haver tastat! El peix estava molt ben tallat, molt suau. La tonyina tenia un color vermell fantàstic (sobre els peixos blancs, no us sabria dir). El salmó no tenia zones blanques i el taronja era molt viu. La proporció d'arròs estava perfectament trobada. Fins i tot n'hi havia un de truita endolcida! Encara que sóc més de niguiri-sushi vaig trobar que el maki-sushi també estava força bé.
  

En d'altres menús (no tots) hi havia un plat addicional de fideus o d'arròs. Jo no en vaig poder gaudir, però a les rodalies van tastar els fideus i no semblaven estar malament (encara que no arribaven al punt dels millor
yakisoba que hem tastat).

Al menú també hi havia postres (força pobres) o cafè i beguda.

Francament, si hagués de tornar, demanaria de carta i en centraria en demanar: sushi!

... vietnamita

Avui, a l'hora de dinar, hem fet una escapadeta a un restaurant vietnamita. És un restaurant que hi ha aprop de l'Hospital Clínic de Barcelona (de fet és enfront de l'hospital :) ).

Només arribar i veure la carta que hi havia fora, algú ja ha exclamat que era un restaurant xinès. Doncs no anava gens errat perquè un cop dins, podíem contemplar com els plats que duien alguns cambrers se solen servir en restaurants xinesos... Així que una mica decebut per aquest fet (a priori, creia que la cuina vietnamita seria diferent) hem entrat al restaurant. La decoració? Us sonen les típiques parets vermelles amb elements daurats? No m'hi he fixat molt, però probablement també hi haurien alguns dracs (i no dic óssos pandes perquè sinó seria exagerat) per allà.

Hi havia dos menús. Un de 8 euros, i un altre que costava prop de 10 euros. El primer tenia postres i beguda, i el segon no tenia postres. Ràpidament he decidit triar el primer menú, així que no he mirat en detall el segon menú, però diria que aquest darrer tenia 3 plats, 1 més que el menú triat.

Quan a la variabilitat del menú, doncs era força elevada, encara que molt similar al que podríem trobar a un restaurant xinès. Jo m'he demanat un número 18 -fideus d'arròs amb curry- i un 26 -pollastre a la pinya-. D'altres tries han estat: rotllets vietnamites, fideus fregits, pollastre a la llimona, vedella amb una salsa picant, pollastre amb gengíbre... Per acompanyar els segons, tots hem triat arròs, encara que també es podia triar pà.

Alguns de la resta de plats que hi havia disponibles a la carta, semblaven més extravagants, més vietnamites, d'altres més usuals quan vas a un xinès.

La meva tria m'ha semblat encertada, ambdós plats m'han agradat. De postres, lychees.

El servei ha estat força ràpid i eficient.

Gustós he pagat els 8 euros...

però he marxat amb el dubte de si aquell menjar pertanyia a la cuina era vietnamita exclusivament, o potser estava influenciada per un país veí que tenen al nord

PD Vietnam es va independitzar de la Xina... l'any 938.