No pensin més, si us plau!

Doncs això sembla que els diuen a un dels grups de Think Tank (a.k.a. comitè d'experts -pensadors, literalment parlant-) de la NASA.

Sembla que el NASA Institute for Advanced Concepts no surt rendible a l'empresa aeronàutica-espaial-i-governamental americana, i com bé sabem, si no hi ha profit, perquè no tanquem la paradeta?

Aquest centre es destinava bàsicament a la recerca d'idees de llarg plaç (o potser més ben anomenades com a futuristes) en l'àmbit del vol espaial i en l'aeronàutica. Alguns conceptes desenvolupats recentment al centre inclouen microrobots esfèrics que podrien explorar Mart, o, naus espaials que poden navega en el sistema solar emprant ones magnètiques.

Sigui com sigui, m'entristeix la idea. Totes aquestes idees futuristes de navegar en l'espai, la robòtica (que ja no és tan futurista), o d'aparells de tamany nanoscòpic (o qui sap, femtoscòpic), sempre m'han atret. Potser des que vaig llegir la mítica sèrie "La Fundación" d'Isaac Asimov quan era jove, o qui sap, si pot ser va ser al veure els sorprenents efectes especials de la trilogia de la Guerra de les Galàxies de George Lucas quan encara era més jove.

Encara que molts pensem que els invents de la NASA són, inicialment, per a ús militar; aquests enginys potser seran els precursors d'altres que podrem gaudir, nosaltres o les successives generacions. De fet, molts invents que es van desenvolupar per a l'espai ja són usats ara a la vida real i que ens fan la vida més senzilla i planera:

• Sistemes d'anàlisi de la visió,
  
• detectors de fum,
• equips per a bombers,
• els mítics bolígrafs que escriuen en una gran varietat de medis,
  
• estris inalàmbrics...
• i molts més!

Hi ha gent que mai entendrà perquè cal invertir tants milions d'euros en aquests temes, potser no tenen aquest esperit investigador que alguns gastem (i ens gasta), i segurament creuen que es poden gastar en altres temes (i certament tinguin la seva part de raó). Però la humanitat té aquella petita ambició de superació que es pot presentar en moltes variants. I ves per on, aquesta gent es vol superar d'aquesta forma.

El que en part em sorpren és que: si en aquest moment d'auge (per desgràcia de tots) de les companyies armamentístiques americanes fan tancar aquest centre de la NASA, potser no existeix tanta relació entre aquesta mena de centres i el desenvolupament de la maquinària militar dels EUA.

StBoi - Barcelona en 5 extremoduros

Dels cinc dies laborables que hi ha a la setmana, usualment tres o quatre, vaig amb cotxe a treballar. Al Campus Nord de la UPC és força complicat aparcar a partir de les 9am, pel que aprofito (dilluns, dimecres i divendres) per arribar-m'hi a les 8am i faig una visita al poliesportiu. Així que, encara que potser em podríeu titllar de malalt, puc matar dos pardals d'un tret - miraré de no deixar empremtes a l'arma per si els CSI d'esquadra la troben.

Doncs bé, aquest dilluns passat sortint del parking aprop de les 7.15, vaig posar una nova recopilació de música que m'he fet amb cançonetes taberneres. Justament va sonar una cançó dels Extremoduro (potser són d'Extremadura?), em vaig posar tonto i em va fer rin-tin-tin escoltar totes les cançons d'Extremoduro que hi havia al CD, així que vaig posar la primera de la sèrie (n'hi ha 5) i vaig deixar que el reproductor del cotxe (a.k.a. ràdio) que les posés una rera l'altre. Les cançons són (en un ordre que no podria determinar ara:

• Stand by
• La vereda de la puerta de atrás
  
• Puta
• A fuego
• Salir, beber
  

El fet és que quan s'acabava la cinquena cançó ja estava aparcant al Campus. Potser no hi veieu cap gràcia, però em va resultar un trajecte molt ràpid (quan normalment sembla que s'inverteixi més curt) comparat amb els problems que hi ha usualment per a entrar a Barcelona. De fet, no vaig baixar de 3a (i això és molt, ja us ho dic) des que vaig agafar la carretera que et deixa a la C-31.
Així que demanaria una nou sistema de mesurar el temps (o potser la distància)... els extremoduros!